"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimarts, 5 de febrer del 2008
Tibet
Arribem al Tibet des del Nepal, sols arribar pugem a un autobús vell i destartalat i ens dirigim cap a Tsetang a uns 195 quilòmetres de Lasha. El camí es fa camp a través, be, per una autopista en construcció. En construcció vol dir que hi ha gent agenollada picant pedres per fer-ne de petites i que les va col·locant al llarg d’un camí marcat per tal de tirar-hi l’asfalt a sobre un cop estigui ben omplert.
Tardem 14 hores per fer els 195 quilòmetres. Com que es fa llarg, baixem de l’autobús i avancem a peu. Quan ens cansem de caminar, recordeu que estem a 4000 metres d’alçada, parem, ens asseiem i esperem que l’autobús ens reculli. Pel camí mirem i som mirats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada