





Diumenge vaig fer fotografies tot pujant pel Passeig de Gràcia. Quan passeges mirant veus coses en les quals no t’hi fixaries d’una altra manera. Les fotografies son fetes pujant per mà dreta.
"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
3 comentaris:
Saps quin és un dels esports que més m'agrada practicar, especialment a Barcelona per l'arquitectura impressionant que té? Passejar amb la mirada posada cap dalt. Sempre descobreixo columnes, estàtues, gàrgoles... que encara no havia vist. Segur que tu també el practiques, poc o molt, aquest esport, oi?
Les fotos m'encanten... però encara m'ha agradat més la frase "quan passeges mirant".. quina pena no poder-ho fer més sovint!
Petons
Doncs si m'agrada passejar mirant, amunt, al costat... Massa sovint caminem o correm sense mirar per on passem... O amb qui ens creuem!
Publica un comentari a l'entrada