"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Saps quin és un dels esports que més m'agrada practicar, especialment a Barcelona per l'arquitectura impressionant que té? Passejar amb la mirada posada cap dalt. Sempre descobreixo columnes, estàtues, gàrgoles... que encara no havia vist. Segur que tu també el practiques, poc o molt, aquest esport, oi?
Les fotos m'encanten... però encara m'ha agradat més la frase "quan passeges mirant".. quina pena no poder-ho fer més sovint!
Petons
Doncs si m'agrada passejar mirant, amunt, al costat... Massa sovint caminem o correm sense mirar per on passem... O amb qui ens creuem!
Publica un comentari a l'entrada