Avui cinema, música i ceràmica. “Esmorzar a Tiffany” una pel•lícula que, malgrat estigui molt trista, sempre acaba traient-me un somriure; i amb una música que acompanya i asserena.
I un regal que un amic em va dur de NY, una gerra d’aigua de Tiffany. Preciosa, oi? Puc esmorzar amb ella…
2 comentaris:
Vaig veure Breakfast at Tiffany's, per primer cop, farà cosa d'un parell d'anys. Em va sorprendre, en principi no molt positivament, perquè no se semblava gens al que m'esperava. Però crec que si la tornés a veure ara, m'agradaria més. La música, coincideixo amb tu, és preciosa.
I l'Audrey està genial!
Publica un comentari a l'entrada