"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dilluns, 11 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Vaig veure Breakfast at Tiffany's, per primer cop, farà cosa d'un parell d'anys. Em va sorprendre, en principi no molt positivament, perquè no se semblava gens al que m'esperava. Però crec que si la tornés a veure ara, m'agradaria més. La música, coincideixo amb tu, és preciosa.
I l'Audrey està genial!
Publica un comentari a l'entrada