A voltes patim decepcions, bé per què em cregut en alguna cosa, bé per què em cregut en algú altre. I, quelcom o hom, ens ha fallat o hem vist gegants on hi havia molins de vent. Tenim dret a decebre’ns i el grau de decepció és proporcional al grau d’il·lusió que hi hem posat.Malgrat tot i les decepcions, sols si creiem en quelcom, en algú altre, si tenim il·lusions, podem estar vius.
3 comentaris:
La meva psico em va dir una vegada que les decepcions són proporcionals a les expectatives que ens creem. Segurament hauriem d'esperar menys i disfrutar més amb el que ens arriba.
Ànims, si et calen!
És ben cert això de la relació expectatives-decepció! Gràcies.
Eps Ferran tens raó, el que passa és que a vegades les expectatives ens venen creades o és contagien sense voler.. en qualsevol cas, disfrutar del que tenim és la clau .. sense caure en el conformisme es clar!! ben dificil tot plegat...Però segur que ja va tot millor no?? petonets
Publica un comentari a l'entrada