"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
diumenge, 17 de febrer del 2008
Premi Arte y Pico per Delícies del Rebost
En Quim de Diumenja’m ha concedit el Premi Arte y Pico al meu blog Delícies del Rebost. Un premi que em fa molta il•lusió doncs el concedeixen altres bloggistes, qui millor?
Doncs ara em toca a mi, concedeixo el Premi Arte y Pico a:
1.- Quina mandra! d’en Ferran, per la seva mirada crítica a l’actualitat del nostre país, mancat cada dia més de la visió crítica dels mitjans de comunicació.
2.- El fotometro de Marcos, per la qualitat de la seva fotografia, i la originalitat de la seva mirada, així com els comentaris del seu blog amb un humor quasi britànic.
3.- Barcelona con Giordana, una italiana resident a Barcelona que ara està fent la volta al món. La visió de la ciutat per una persona de fora enamorada de la ciutat, i una experiència única de conèixer altres cultures, i en el seu cas, altres arquitectures.
4.- La cuina d’en Camil, per la qualitat de les seves receptes, i per la forma propera i vivencial de presentar-les.
5.- Per un de cuina tot just acabat de descobrir, Cuina fàcil, per això mateix, fàcil i ben ensenyades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ei, Sara Maria, moltes gràcies de debò! Tot i que el Quina mandra! està quedant un pèl oblidat, a l'ombra del Berlin Chronicles... Merci, però, i molt bona setmana!
Publica un comentari a l'entrada