L'abadia de Cuixà deu el seu origen a l'abadia de Sant Andreu d'Eixalada, fundada cap al 840 i situada al capdamunt de la vall de la Tet.
Al 878, una crescuda del riu obliga a traslladar la comunitat a Cuixà, a un petit cenobi dedicat a Sant Germà i propietat del pare Protasi, que en va ser nomenat abat en 879.
Per iniciativa del comte Sunifred II es construeix, pels volts de 940, una església dedicada a Sant Miquel.
El 1008, Oliba, l'últim fill de Sunifred, és triat abat de Ripoll i de Cuixà, i el 1017 serà nomenat bisbe de Vic. Va morir a Cuixà el 1046.
Durant els anys que va ser-ne abat, es va anar acabant de construir el monestir, la cripta, la capella de la Trinitat...
4 comentaris:
Aquest en un inderet que no conec potser valgui la pena fer una escapada algun dia.
Doncs si, tota la Catalunya nord és molt interessant, llocs amb molta història i històries. Jo hi vaig cada Setmana Santa, des de fa... Ufff... Molts anys... més de 15... I cada any descobreixo coses noves.
Caram, no havia sentit a parlar mai de la Vall de la Tet! I de fet no he estat mai a Sant Miquel de Cuixà (tot i que el nom, aquest sí, em sona).
Està bé consultar de tant en tant el blog d'una viatgera. M'apunto el lloc i la zona, per anar-hi alguna vegada. A més està a prop de Barna.
Publica un comentari a l'entrada