





Si ja em comenceu a conèixer, sabreu que em fixo amb coses que no acostumem a mirar. Aquest cop són els peus, els peus de la gent que passa, camina, passeja, s’atura...
"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
1 comentari:
Fixant-se en llocs inhabituals és on es troben els tresors. Bones fotos, com sempre!
Publica un comentari a l'entrada