Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dimarts, 18 de març de 2008

TIBET



Els tibetans anomenen al seu país Bod (Bodyul en tibetà o Sitsang en xinès), terme que deriva d'una de les seves antigues religions: la Bon; de vegades li afegeixen el terme Kangchen "Terra de les Neus". Per estar situada a una altitud mitjana de 4.875 metres, el Tibet, també és conegut com "El Sostre del Món". Els xinesos la denominen Xizang Zizhqu, eufemísticament, "Regió Autònoma del Tibet".

Poc se'n coneix del Tibet abans del segle VII. Des d'aquest segle fins al segle X el Tibet va ser un país independent on la terra era tinguda per famílies nobles, monestirs budistes i petits terratinents. Aquesta forma de societat es va mantenir fins a 1930. En aquell llavors 700.000 persones eren serves en una població total d'1,2 milions d'habitants.

El segle XIII el Tibet va ser dominat per l'Imperi Mongol. Els governants mongols li van donar gran autonomia secular a l'escola de Sa-skya del budisme tibetà. Durant tres segles el Tibet va continuar sent governat per dinasties seculars. El segle XVI Altan Khan de la tribu mongola de Turnet li va donar suport al govern religiós del Dalai Lama, sent el budisme la religió predominant entre mongols i tibetans.

Al principi del segle XVIII Xina va enviar un comissionat xinès a Lhasa per fer-se càrrec del govern. Diferents faccions tibetanes es van rebel·lar contra el comissionat, el qual va ser assassinat. Posteriorment l'exèrcit Qing va envair el Tibet i va derrotar els rebels, nomenant un altre comissionat. Dos mil soldats xinesos van romandre al Tibet i les seves tasques defensives van ser recolzades per forces locals organitzades pel comissionat.

El 1904 els britànics van enviar un fort contingent militar i van ocupar Lhasa, forçant en aquesta forma l'obertura de la frontera entre l'Índia i el Tibet. El 1906 els britànics van firmar un tractat amb la Xina pel qual el Tibet es convertia en un protectorat britànic.
El 1907 es va firmar un nou tractat entre la Gran Bretanya, la Xina i Rússia on se li donava a la Xina la sobirania sobre el Tibet.

Tanmateix, el 1911 l'esclat de la guerra civil a la Xina va obligar les tropes d'aquest país estacionades al Tibet a tornar a aquell país, oportunitat que va aprofitar el Dalai Lama per restablir el seu control sobre el Tibet.

El 1913 el Tibet i Mongòlia van firmar un acord reconeixent la seva mútua independència de la Xina. El 1914 es va negociar un tractat entre la Xina, el Tibet i la Gran Bretanya denominat Convenció de Simla. Durant aquesta convenció els britànics van tractar de dividir el Tibet en dues regions, la qual cosa no va prosperar. Tanmateix els representants del Tibet i de la Gran Bretanya van firmar un acord a l'esquena de la Xina, mitjançant el qual el Tibet seria una regió autònoma de la Xina i els britànics s'adjudicarien 90.000 quilòmetres quadrats de territori tradicionalment tibetà que correspon a l'actual estat d'Arunachal Pradesh.

Després de declarada la independència de l'Índia, aquesta nació va considerar aquesta regió com a seva en funció a la frontera establerta al tractat esmentat. La Xina, tanmateix, va rebutjar tal posició, indicant que l'esmentat tractat no tenia cap validesa ja que no va ser firmat per ells i el Tibet no era una nació independent, sinó un protectorat de la Xina. La disputa per aquesta regió va ocasionar la guerra entre la Xina i l'Índia el 1962.

En esclatar la Revolució de Xinhai i la Primera Guerra Mundial el Tibet va perdre interès per a les potències occidentals i per a la Xina. En aquesta conjuntura el tretzè Dalai Lama va prendre el govern del Tibet sense cap interferència d'altres països.

La Xina, tanmateix, mai no va renunciar a la seva hegemonia sobre el Tibet. El 1950 l'exèrcit xinès va envair el Tibet, derrotant fàcilment el feble exèrcit tibetà. El 1951 es va redactar el Pla per a l'Alliberament Pacífic del Tibet, el qual va ser firmat per representants del Dalai Lama i el Panchen Lama sota la pressió del govern xinès. Aquest pla contemplava l'administració conjunta del govern xinès amb el govern del Tibet.

El pla va ser implantant però no sobretot el territori, per tal com les regions de Kham Oriental i Amdo van ser considerades com a províncies xineses, duent-se a terme una reforma radical de la tinença de les terres. El juny de 1956 i a conseqüència d'aquesta reforma, va esclatar una rebel·lió en aquestes dues regions, la qual es va estendre fins a Lhasa. L'exèrcit xinès va aconseguir doblegar la rebel·lió el 1959, en accions militars que van ocasionar la mort a milers de tibetans. El catorzè Dalai Lama i els seus principals col·laboradors van fugir a l'Índia.

El Tibet compta amb uns 14 milions d'habitants, (6 milions de tibetans originaris i, 8 milions de xinesos emigrats o desplaçats a la zona). A la seva capital Lhassa hi ha 260.000 persones (100.000 tibetans i 160.000 xinesos). Els tibetans practiquen el budisme en el 99% dels casos i encara que la seva llengua sigui el tibetà, són obligats a parlar el xinès (única llengua oficial). Una part considerable dels tibetans són nòmades o seminòmades. Aproximadament 1/3 de la seva població són lames o monges.

Hi ha aproximadament 131.000 tibetans exiliats. (100 mil a l'Índia, 25.000 al Nepal, 2.000 a Bhutan, 2.000 a Suïssa, 1.500 als Estats Units i 600 al Canadà.) Amb una real voluntat de modernitzar-se, actualment tenen un govern democràtic, amb eleccions directes cada cinc anys. El seu actual cap de l'estat és SS.SS. el Catorzè Dalai Lama. El Govern compta amb els ministeris d'Educació, Economia, Salut, Llar, Informació i Relacions Internacionals, Religió i Cultura, Seguretat i un Consell de Projectes. El seu centre de govern està situat a Dharamsala (L'Índia). No disposen ni de policia ni de forces armades (exèrcit) de cap tipus. La renda administrada pel govern (pressuposats) procedeix únicament dels impostos voluntaris anuals, de la prestació de serveis voluntaris i dels donatius.

Algunes de les pràctiques comunes dutes a terme per les autoritats xineses són:
  • Violació del dret a la llibertat de religió.

  • Violació del dret a la llibertat d'expressió i opinió.

  • Existència de presos per causes polítiques.

  • Existència de camps de treball forçat per a presos comuns i polítics.

  • Arrests indiscriminats i empresonament sense judici previ.

  • Tortures sistemàtiques als presos.

  • Discriminació racial i lingüística.

  • Transferències forçoses de població tant de tibetans a la resta de la Xina, com de xinesos al Tibet.

  • Casos de privació de l'educació a nens tibetans, amb expulsió dels mateixos dels col·legis, o bé el que siguin educats fora del Tibet a "les maneres xineses"

  • Control de natalitat o esterilització de dones tibetanes.


(informació extreta de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona i de la Wikipèdia)

3 comentaris:

Striper ha dit...

Esta clar que l'injusticia i l'opresio note fronteres, malgrat tot crec que la violencia crida violencia i no es el cami.Magnific post.

Ferran ha dit...

És ben bé que hi ha nacions que semblen condemnades a rebre'n de totes bandes. Pobres tibetans, tan de bò se'n surtin com a poble, i com a individus.
Molt interessant, el resum que ens ofereixes.

Sara Maria ha dit...

Estic d'acord amb tu Striper, la violència no és el camí... Però a voltes un es revolta i perd els papers davant la injustícia, i ells han rebut per totes bandes, com diu en Ferran, i són els "olvidats", com que no tenen petroli...

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...