




Aquest és el taller de ceràmica on els monjos treballen, quan no treballen a l’hort. En Rémy i en Marco són els que fan la ceràmica que després es ven a la botiga. La paret és decorada amb trossos de peces de ceràmica.
"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
2 comentaris:
Per els trozos que es veuen sembla una ceramica molt bonica.
Ho és, un rústic fet amb gust, jo en tinc sis gots per les infusions que conserven l'escalfor de meravella.
Publica un comentari a l'entrada