Monestir benedictí fundat al 880 pel Comte Guifré el Pelós, va arribar al seu màxim esplendor amb l’Abat Oliba.
Oliba va néixer a Besalú al 971, comte de Berga i Ripoll, bisbe Vic (1018), i finalment (1008) abat de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà, on va morir el 30 d’octubre de 1046, als 75 anys d’edat.
Va fundar el Monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona.
Fou una de les figures principals en la gestació de la cultura catalana i gran impulsor de l’art romànic.
Va intervenir com a mediador entre les disputes entre nobles, en un moment, a partir del 1020-1030, en el qual s’està formant un nou sistema feudal i els nobles actuen arbitràriament en detriment dels pagesos que són espoliats pels nobles.
Finalment al 1022, en un sínode celebrat a Elna, Oliba proposa l’establiment de la Pau i Treva de Déu: estableix el dret de refugi que l’església oferia dins el temple i a les sagreres; prohibia les accions bèl•liques durant un temps determinat, de dissabte al vespre fins al final del diumenge, posteriorment ampliat des del dijous fins al diumenge; la protecció emparava els pagesos i els seus domicilis sota pena d’excomunió.
Uns creuen que fou enterrat a Sant Miquel de Cuixà, altres a Ripoll, però no s’ha trobat la seva tomba.
Més informació a la viquipèdia.
4 comentaris:
La nostra historia..
El bressol de Catalunya!. Sens dubte, per visitar-lo una i una altra vegada!
Fins aviat
Et faig arribar aquests versos que Josep Maria de Sagarra va dedicar a l’abat Oliba en el seu extensíssim “Poema de Montserrat”:
I tu, Oliba, que escoltes i t’engresques
mentre respires el solatge sant,
damunt la pàtria vas imaginant
un reguitzell massís de parets fresques,
de campanars en gran,
de pòrtics no bastits a tall de garsa,
de voltes que no siguin revoltons,
i de naus on la fe pugui aplegar-se
i on l’orgue tingui espai per als pulmons
i on el cor senti gust en desmaiar-se.
L’enhorabona més sincera per a aquestes (i totes les altres, està claríssim) fotografies.
Una abraçada, Sara Maria.
Et faig arribar aquests versos que Josep Maria de Sagarra va dedicar a l’abat Oliba en el seu extensíssim “Poema de Montserrat”:
I tu, Oliba, que escoltes i t’engresques
mentre respires el solatge sant,
damunt la pàtria vas imaginant
un reguitzell massís de parets fresques,
de campanars en gran,
de pòrtics no bastits a tall de garsa,
de voltes que no siguin revoltons,
i de naus on la fe pugui aplegar-se
i on l’orgue tingui espai per als pulmons
i on el cor senti gust en desmaiar-se.
L'enhorabona per les magnífiques fotografies!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada