Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dimecres, 17 de juny de 2009

Santa Maria de Ripoll




Monestir benedictí fundat al 880 pel Comte Guifré el Pelós, va arribar al seu màxim esplendor amb l’Abat Oliba.

Oliba va néixer a Besalú al 971, comte de Berga i Ripoll, bisbe Vic (1018), i finalment (1008) abat de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà, on va morir el 30 d’octubre de 1046, als 75 anys d’edat.
Va fundar el Monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona.

Fou una de les figures principals en la gestació de la cultura catalana i gran impulsor de l’art romànic.

Va intervenir com a mediador entre les disputes entre nobles, en un moment, a partir del 1020-1030, en el qual s’està formant un nou sistema feudal i els nobles actuen arbitràriament en detriment dels pagesos que són espoliats pels nobles.
Finalment al 1022, en un sínode celebrat a Elna, Oliba proposa l’establiment de la Pau i Treva de Déu: estableix el dret de refugi que l’església oferia dins el temple i a les sagreres; prohibia les accions bèl•liques durant un temps determinat, de dissabte al vespre fins al final del diumenge, posteriorment ampliat des del dijous fins al diumenge; la protecció emparava els pagesos i els seus domicilis sota pena d’excomunió.

Uns creuen que fou enterrat a Sant Miquel de Cuixà, altres a Ripoll, però no s’ha trobat la seva tomba.


Més informació a la viquipèdia.

4 comentaris:

Striper ha dit...

La nostra historia..

Glòria ha dit...

El bressol de Catalunya!. Sens dubte, per visitar-lo una i una altra vegada!

Fins aviat

enric ha dit...

Et faig arribar aquests versos que Josep Maria de Sagarra va dedicar a l’abat Oliba en el seu extensíssim “Poema de Montserrat”:

I tu, Oliba, que escoltes i t’engresques
mentre respires el solatge sant,
damunt la pàtria vas imaginant
un reguitzell massís de parets fresques,
de campanars en gran,
de pòrtics no bastits a tall de garsa,
de voltes que no siguin revoltons,
i de naus on la fe pugui aplegar-se
i on l’orgue tingui espai per als pulmons
i on el cor senti gust en desmaiar-se.

L’enhorabona més sincera per a aquestes (i totes les altres, està claríssim) fotografies.

Una abraçada, Sara Maria.

enric ha dit...

Et faig arribar aquests versos que Josep Maria de Sagarra va dedicar a l’abat Oliba en el seu extensíssim “Poema de Montserrat”:

I tu, Oliba, que escoltes i t’engresques
mentre respires el solatge sant,
damunt la pàtria vas imaginant
un reguitzell massís de parets fresques,
de campanars en gran,
de pòrtics no bastits a tall de garsa,
de voltes que no siguin revoltons,
i de naus on la fe pugui aplegar-se
i on l’orgue tingui espai per als pulmons
i on el cor senti gust en desmaiar-se.

L'enhorabona per les magnífiques fotografies!

Una abraçada.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...