"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Hehehehe... Totes són del Gòtic, anant de casa a la feina. Les dues primeres finestres de l'Hotel Neri; les altres la font de Sant Felip Neri que per aquestes dates s'omple de les flors grogues dels arbres, i la última tot mirant al cel pels carrers del Call.
2 comentaris:
Ostres!, semblen fotos d'una "Barcelona misteriosa"; no reconec res! (clar que... ens ho has posat difícil, eh? ;)
Hehehehe... Totes són del Gòtic, anant de casa a la feina. Les dues primeres finestres de l'Hotel Neri; les altres la font de Sant Felip Neri que per aquestes dates s'omple de les flors grogues dels arbres, i la última tot mirant al cel pels carrers del Call.
Publica un comentari a l'entrada