"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimarts, 1 de juliol del 2008
Les paraules d'una membra del Govern
Fa uns dies vaig escriure un post sobre l’ús del femení i masculí que, en pro d’una falsa igualtat, s’havia posat de moda al nostre país.
Ara, de la mà d’una ministra, ha arribat a extrems absurds, malgrat crec recordar que en el seu moment, la dona d’un President del Govern, sr. González, ja va caure en la trampa de dir “jóvenes i jovenas” en un discurs.
M’ha arribat aquest poema, expressa la absurditat a on podem arribar.
Aído, del Gobierno 'miembra'
-al ser mujer no es un miembro-
ha perpetrado la siembra
más absurda que remembro
al usar el femenino
de una forma que desmiembra,
con sinrazón y sin tino,
la esencia del diccionario
por mor de lo igualitario.
Y eso a mí me causa espanto
si viene de alguién con tanto
título universitario.
Ministra de la Igualdad,
el idioma descalabra
con total impunidad.
Hay que estar como una cabra
para, osada, perpetrar
semejante abracadabra
destrozando las palabras
de forma tan demencial.
La ministra ha confundido
el género con el sexo.
Tanto la pata ha metido
que habría que darle un suspenso.
Ministra, vamos allá:
Si quiere 'feminizar'
de la lengua los vocablos,
haga más grande el establo
...porque habría que llamar
a los poetas, poetos;
a los taxistas, taxistos;
a los estetas, estetos;
a los artistas, artistos;
a los atletas, atletos;
a los cronistas, cronistos;
a los chuletas, chuletos;
a los copistas, copistos;
a los profetas, profetos,
y a los que son jetas, jetos....
Al cuerpo de mujer, cuerpa;
sherpos a los que son sherpas;
piernos, del hombre a las piernas;
mana, de la hembra a la mano;
pela, al pelo; braza al brazo
si se habla de una mujer:
Así, ministra ¡Hay que ver!
Y pongo punto final
a esta absurda letanía
que diariamente nos cuelan.
¡Hay que volver a la escuela!
Ministra: póngase en fila.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Doncs la ministra la pota va fotre volguen marcarse un farol..
Hauriem d'aconseguir erradicar el llenguatge políticament correcte.
M'ha fet molta gràcia aquest "poema". De tota manera, encara queda molt per fer a l'hora d'aconseguir la plena igualtat entre homes i dones. Ara, sense arribar a certes ridiculeses... ;D
Haha!! Excel·lent, el poema! :-))
Publica un comentari a l'entrada