"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dijous, 24 d’abril del 2008
Pèrdua de riquesa de la llengua
La nostra llengua té femení, masculí i neutre. Últimament, i en pro d’una crec que falsa igualtat, el neutre ha desaparegut del nostre vocabulari per donar lloc a un ús simultani del femení i masculí. Així parlem d’homes i dones tot fent servir-los com a masculí i femení, i no pas d’homes, el neutre.
Fins al punt del rètol que hi ha a la fotografia, és d’una caseta amagada del Turó Park. Crec que no hi ha res més discriminatori que el no ús del neutre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
No se que dir, per que com tu dius ultimament no fer referencia explicita als dos sexes sembla pecat.
Striper, segurament un filòleg posarà pegues al que dic, però la idea és la que dius tu. A la feina ens obliguen a fer ús del masculí i femení explícitament en cada escrit... Acaben sent farregosos i inllegibles.
Lloat sigui el M.E.V.!!! :)
No puc estar més d'acord amb tu. em treu de pollaguera aquesta mania del políticament correcte per sobre de les normes de les llengües.
Va haver-hi algún lloc en que vaig propossar fer servir el femení com a neutre, sols amb la idea de fer entendre que no m'interessa la preponderància de cap sexe sobre l'altre sinò la qualitat del llenguatge.
No em van entendre ni ells ni elles, fins i tot et diria que elles es van sentir ofeses.
Esperem que sols sigui una moda.
Quan es va començar a posar de moda el "companys i companyes", la veritat, em semblava una forma de ser respectuosos amb tots dos sexes. Vaja, no sé, no ho trobava malament.
Amb el temps, però, com tu dius, em sembla farragós, i fins i tot diria ridícul.
Sara Maria: eh, eh, que això no és cosa de filòlegs, sinó de feministes recalcitrants o d'esquerrans extremistes en pro de la falsa igualtat!
El que passa és que hi ha alguns filòlegs que es dediquen a "normativitzar-ho".
Ostres, que jo hagi de sortir en defensa dels filòlegs!!!!
Totalment d'acord, és farragós i feixuc això d'haver de posar la barra, a més que si la llengua té alguna cosa és que hi ha una economia de llenguatge. És el mateix que dir metgesa o advocadesa, no era una paraula ni masculina ni femenina, bé si perque no hi havia, però preguntant a filòlegs diuen que el que marca el gènere és l'article.
Joana: l'invent d'advocadessa encara no l'he entès (potser una fantasmada per fer-ho semblar a deessa). Si el femení de sempre ha estat advocada i està format de manera natural en català, per a què calia l'invent? No, no el marca l'article.
Per cert, sobre aquest tema: si teniu una estona, llegiu una llei que es va publicar ahir al DOGC, de reestructuració del Departament de la Presidència, tota farcideta de el president o la presidenta de la Generalitat. És horrorós de llegir! Al final, jo mateixa demanaré que em tractin en masculí :(
Completament d'acord Nur, fins i tot crec que seria més correcte "la advocat". Igualment els homes s'haurien de sentir discrimats quan parlem de "la gent" o "la persona"... A mi que em tractin en masculí!
Publica un comentari a l'entrada