"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dijous, 3 d’abril del 2008
Vilafranca del Conflent
Vilafranca fou fundada en 1090 per Guillem Raimon, comte de cerdanya. Des d'ençà anà formant part de diferents regnes de l'època: comtat de Barcelona (1117), Regne de Mallorca (1276), Corona d'Aragó (1344), França (1463), i Espanya (1493). Al 1654 fou assetjada durant 6 dies i saquejada pels francesos. I al 1659, pel Tractat dels Pirineus, tornà a formar part de França.
Des de 1669 fins a 1687, l'enginyer militar Marshal Vauban fortificà la ciutat amb elements defensius que encara es conserven i es poden visitar.
Al 1674, es comença a gestar-se el que és conegut com la Conspiració de Vilafranca. En aquesta intriga, algunes famílies de la vila decidiren conspirar per reunificar el municipi a Catalunya, sense aconseguir-ho. Van ser presoners, torturat i executats, i alguns varen fugir a Catalunya.
En 1793 les tropes espanyoles conqueriren la ciutat, aleshores amb unes defenses molt deteriorades, però en el mateix any, el general Dagobert recuperà la vila. En aquest moment és quan es construeix la connexió de la ciutat amb el Fort Libèria, situat a dalt la muntanya. La connexió es fa amb una escala subterrània de 734 esglaons que, encara avui, es considera la mes gran d’Europa.
L’exèrcit francès va abandonar la vila en 1918.
Actualment la vila acull diferents artesans, tèxtil, ceràmica, fusta... Malgrat que aquest any he pogut comprovar que estan quedant els més turístics i desaparèixen els que valien més la pena. També ha tancat la creperia bona que hi havia... Llàstima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M'encantan aquests post on conec una mica mes la historia de aquest llocs enblematics petons.
Estic amb l'striper, i curiosament anava a deixar un comentari semblant al seu. En poques paraules expliques coses que, molts, segur, desconeixem. I les fotos són genials (en aquest cas, m'agrada especialment la del rellotge)
Publica un comentari a l'entrada