"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Boniques les granotes i el seu cant també
Aquest bitxo es dels que els hi fasun peto i surt un princep amb espasa engrescadora.
Caram! Tenim noms de blogs molt similars.
salutacions
Aix a mi les granotes no m'agraden....... però en canvi, al meu fill des de petit li cantó també una canço: La petita granoteta verda fa.. jeje
El seu cant acompanya assegut al parc, ben cert.
Jo ja vaig conèixer un princep blau un dia... Jjejeje...
És cert, Jesús, els nostres blogs tenen un nom similar, ja ho havia vist.
Jo ni les bessaria, ni en prou feines tocaria... Però les anques de granota són ben bones! I també cantava la cançó.
Uitx!, veus?, aquesta composició fotogràfica no em barrufa gaire. Les granotes em fan molta angúnia, pobrissones!
Em sap greu no poder obrir la cançó, ja que el link no em funciona, i em sap greu perquè suposo que deu ser d'aquell disc del grup "La Pataqueta", oi?... Quan els meus dos fills eren petits, no es descuidaven mai la "cassette" quan anàvem amb cotxe.
Precioses fotos, Sara Maria!
No, no és aquesta, la vaig buscar i no la vaig trobar (tenia poc temps per cercar-la). És un nen que la canta. Benvingut!
Publica un comentari a l'entrada