"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimecres, 30 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Machado i el seu magnific poema enblema, ecordo la canço de Serrat.
Diuen molt d'una persona els peus i les seves sabates.
Ben cert Joana, no em miris les sabates segons quins dies!
Buf!, doncs jo espero que ningú em jutgi per les sabates: dec ser la persona que menys es preocupa pel que porta als peus! (bé, d'acord, he exagerat una mica :)
Pasa per casa!!!
Em quedo amb les avarques...
Aixxxx....
Es el meu calçat favorit!!!! I em passo tot l'estiu amb ell posat....
amés cada any em passo per ses illes a renovar-lo!!!!
Visca les avarques!!!!! Un dia faré un post dedicat a elles!!!!
Sencilles i genials!!!!
;-)
Publica un comentari a l'entrada