"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dijous, 17 d’abril del 2008
Paris
La Saint Chapelle (1242-1248), construïda sota la direcció de Sant Lluís de França és el màxim exponent del gòtic radiant. Tenia com a missió guardar les relíquies de Jesús, la llança i la corona d’espines, així fou concebuda com un enorme reliquiari.
Es superposen dues capelles, la inferior per la gent comuna i el servei del Palau, i la superior per la Cort Reial. La inferior és d’una gran riquesa policromada, la superior té una nau de 20 metres d’alçada amb unes magnifiques vidrieres que adornen els finestrals que ocupen el lloc de les parets.
És una de les coses més belles que he vist mai, visita obligada, malgrat les cues, un cop ets a París.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
es preciosa quant s'entra tothom diu OHHHH
Quan hi vaig entrar per primer cop ho vaig dir! Les fotografies no li fan justícia.
Tu has estat a Paris i no ens ho vols dir, eh? :)
Quina enveja!
Uiii sssii... Un cop a l'any, últimament, hi vaig ni que sigui un cap de setmana... Aquest any passat, però, vaig faltar, i ja en tinc ganes de trobar un cap de setmana per anar-hi (i un vueling bé de preu).
Je suis eté à Paris algun cop... però aquesta església no l'he vista :( Si les fotos -dius- no li fan justícia, llavors sense cap dubte mereix una visita. En prenc nota.
Ai Sara Maria, fotos de Paris em fan sentir tant!! I per cert... ho sento, no vaig llegir el post del teu aniversari...
Ferran, has de tornar a Paris immediatament que deus tenir un munt de coses que no has vist!!
Una veritable obre d’art, esplèndida.
Publica un comentari a l'entrada