"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
El gat te cara de pocs amics.
Suposo que les eines fan de decoració hores d'ara. M'equivoco?
Això em recorda que un dia d'aquests hauria de mirar les eines que guarda el meu pare del seu, encara que algunes més que antigues són "invents" que en feia.
Havia estat fuster i tenia molt bona mà per aprofitar les fustes, ara se li havia de mantenir lluny de la pintura, a casa els pares vam gaudir d'una magnífica porta d'entrada, de color verd xafareig amb quadres interiors de fòrmica.
La porta encara existeix però així que vam poder la vam pintar de marró, molt semblant a la fòrmica.
Te pinta justament d'escola d'art, esperem lers teves ceramiques.
El Xipiron, així és diu el gat, és dolç a matar... Sempre et busca per que li facis carandonyes.
Faré fotografies de les que conservo a casa, per què les vaig regalant als amics.
Queda clar que depen de com retrates un esser viu dones una visió d'ell totalment diferent.
Penso que en aquest cas és la posició del Xipiron, que dona aspecte de "fera ferotge".
Tens raó Skorbuto, les ombres en aquest cas el fan un gat més dur del que és. A veure si en trobo una altre que el faci més dolç.
Hola des de Olot, fa dies que segueixo "Un racó de món" i m'agrada, endavant¡¡¡
Gràcies anònim, benvingut!
Ostres, fas ceràmica? Ja veig que haurem de llegir-nos molts posts i molts comentaris abans de saber-ho tot l'un de l'altre, eh? :-)
Penja'ns les fotos del que fas, sí!
Publica un comentari a l'entrada