La plaça és situada on hi havia part del cementiri medieval anomenat “de Montjuïc del Bisbe”, té al mig un brollador, i formen part del conjunt l’església de Sant Felip Neri, i dues cases renaixentistes, la del gremi dels calderers i la del gremi dels sabaters.
Val a dir que la façana del gremi dels calderer fou traslladada, en obrir-se la Via Laietana, a la plaça Lesseps, i posteriorment, a l’actual emplaçament.
La casa del gremi dels sabaters és avui en dia el Museu del Calçat Antic, a la seva façana es pot veure el lleó de Sant Marc, patró del gremi.
Moltes estones he passat en aquesta tranquil•la i amagada plaça del Gòtic. Amb en Jordi, un bon amic, ens asseiem en un dels portals i xerràvem llargues estones tot escoltant altres nois que tocaven la guitarra asseguts en altres portals, un d’ells l’Albert, un altre bon amic. O asseguda en un portal llegint o estudiant. També es feien danses, no recordo si els dissabtes al matí... Estic parlant de quan en tenia uns 18 anys... Ara en tinc 47!!!!
5 comentaris:
47 mmmm recordo quant vas dir que feias 46..Moltes felicitats petons.
La meva plaça favorita! Aqui vaig fer la comunió (anava al col-legi Pippo) i més gran era el meu raco juntament la Plaça del Rei.Y tinc 48 o sigui que igual varem comparti alguna tarda i alguna canço...Les fotos fantastiques.
Salutacions
Maia, tinc pendent les fotos de la pl. del Rei, on també anavem a asseurens a les escales i a escoltar les guitarres dels qui tocaven, a voltes amb els mateixos que a St Felip Neri... I les danses, clar!
Sant Felip Neri, Quants records!!. Sempre ha estat un raconet encantador en mig de la ciutat.
Una abraçada
una plaça de tristes cicatrius
Publica un comentari a l'entrada