"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Sara Maria, Ja fa molts anys -jo era una nena- vaig pujar i baixar centenars de vegades les escales de la catedral. La meva escola era ben bé al costat. El pont de ferro vermell havia estat de color blau i, quan plovia molt, el tancaven perquè el riu podia sortir de mare. Quins temps!
5 comentaris:
Fantàstica Girona de vidre i pedra!
oooohhhh Girona! Presisament aquest cap de setmana després de les classes al museu de la xocolata i anem a dormir i a fer una cursa de btt.
Fantastic Girona, sempre ens a fet una mica efecta imant i això que no em fet mai cap petó al cul de la lleona!! jejeje
Sempre es un pjaer pasejar per Girona i fer-ho també per la seva muralla.
Sara Maria,
Ja fa molts anys -jo era una nena- vaig pujar i baixar centenars de vegades les escales de la catedral. La meva escola era ben bé al costat. El pont de ferro vermell havia estat de color blau i, quan plovia molt, el tancaven perquè el riu podia sortir de mare.
Quins temps!
Oooohhhh!!! I jo no havia vist això encara??? Fantàstica ciutat!! Girona... Quins records!
Publica un comentari a l'entrada