"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dilluns, 6 d’abril del 2009
Brussel·les
Últimes fotos de Brussel•les. Primer un restaurant on ens va dur el nostre amfitrió, de la mare d’una cooperant morta al tercer món el somni de la qual era aquest restaurant que coopera amb el 0,7% i on, alguns dels empleats, ho fan desinteressadament; la seva mare el tira endavant en record de la filla morta. Una barreja de menjars d’arreu i un ambient distret i bohemi, amb un racó per picar i prendre el té, li donen un aire agradable.
Per l’altre costat un dels carrers amb restaurants turístics, aparadors de marisc i rètols anunciant musclos (un dels plats típics malgrat sembli estrany) i paelles. La veritat és que a mi, aquests aparadors, no em fan gens de bona pinta. I a vosaltres?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
A mi, Sara Maria, la Paëlla à la Royale aquesta no me la menjaria ni regalada, francament. Per contra, el restaurant de què parles sembla molt bonic, com la història de la senyora que el regenta.
Estic amb tu Ferran, no varem entrar a cap d'aquests restaurants, no ens feien el pes... En canvi el menjar del primer va resultar molt bo i ètnicament divers... Molt interessant
aquetas imatges de menjar umm m'han agradat un munt.
Digues-me "xovinista", però anomenar aquesta cosa feta com un batibull de coses diferents "paella" és un insult!!!! >:C No me la menjaria ni que em pagaren!!! ECSSSS!!!!
Publica un comentari a l'entrada