"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Dos coses: una es que sempre he pensat que no donem importància en aixecar-nos cada dia i ho es molt i altre la sort que tenim de que haguem nascut amb un país!
5 comentaris:
Encara ronden espeits de califes per la ciutat.
Dos coses: una es que sempre he pensat que no donem importància en aixecar-nos cada dia i ho es molt i altre la sort que tenim de que haguem nascut amb un país!
Sara Maria, fantàstiques fotos!!
Sara,
Com sempre les fotos magnífiques. De l'Albaicin mai se'n té prou, és d'aquells llocs que sempre i vols tornar.
Felicitats!
ei!! No coneixia aquest altre bloc teu...
Granada m'encanta! És una de les meves ciutats preferides. De fet hi vaig sempre que puc!
Ruben, aquest va ser el meu primer bloc. Amb aquest vaig pensar que estaria bé fer-ne un altre com a receptari. Granada em va encantar!!
Publica un comentari a l'entrada