"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Que xules! Em venen ganes d'agafar la càmera i anar a fer fotos per Barcelona! Un dia vull anar Diagonal amunt i avall, però pensava en edificis. M'he de fixar més en altres detalls. Ja vaig aprenent de tu, Sara Maria :)
5 comentaris:
Que xules! Em venen ganes d'agafar la càmera i anar a fer fotos per Barcelona! Un dia vull anar Diagonal amunt i avall, però pensava en edificis. M'he de fixar més en altres detalls. Ja vaig aprenent de tu, Sara Maria :)
Jo crec que tenan que tenir el seu espai i no tenen que obligarnos admirar el seu art a la força.
D'això... són xumets? Ei, que ho pregunto de debò, eh? Ho semblen... Potser és una mena de marca d'identitat.
Si Ferran, són xumets, és la marca d'identitat d'un graffiter de Barcelona
Curiós.
Publica un comentari a l'entrada