Món Sant Benet

Aquí la visita de la tarda que hem fet durant la Trobada de blocaires, podeu veure la crònica de la visita de matí a la Fundació Alicia a Delicies del rebost.

Monestir de Sant Benet

Fundat al s.X, pel noble Sal·la i la seva esposa Ricarda, que varen viatjar a Roma per demanar el permís per fundar-lo dins les seves terres i sota la dependència directa de Sant Pere de Roma.

El 3 de desembre de 972 es va consagrar l’església, els fundadors ja eren morts, però els seus fills havien continuat les obres.

Un atac al 1125 per part dels sarraïns obliga a la reconstrucció de gran part del conjunt. Així l’església actual es reconstruïda al SXII-XIII.
La reconstrucció fou finançada per nobles de l’època a canvi de ser enterrats al monestir. Les sepultures es poden veure al llarg de les galeries del claustre.

Durant el segles XIV i XV es construeixen noves dependències al voltant del pati d’entrada, el Palau Abacial i el celler en són alguns.

La Pesta Negra afecta a Catalunya al 1348 i el monestir també es veu afectat, tot restant en vida sols dos monjos. Comença la decadència del monestir.

Al novembre de 1593 el Papa Climent VIII autoritza la unió de l’abadia de Sant Benet amb el Monestir de Montserrat.
La finalitat és instal·lar-hi un col·legi d’arts, ciències eclesiàstiques, llengües, poesia. Les darreres notícies de docència les trobem vers al 1671.
Sant Benet passa ser un lloc de recés on es retiren el monjos vells de Montserrat.

Durant el període montserratí es modifica la cripta i l’església afegint-los-hi elements barrocs. Així mateix es restauren el refectori i la cuina, i es construeix l’edifici que farà les funcions d’hostatgeria. També les cel·les dels monjos sobre el celler.

Tot i que ja havien començat abans a abandonar el monestir, és amb la desamortització de Mendizábal al 1835 quan es abandonat definitivament.
Fou expoliat durant els anys següents.
A l’any 1853 es construeix una fàbrica arran dels murs del monestir, i algunes de les cel·les es converteixen en pisos de lloguer per als treballadors.

Es durant aquests anys que el jove Ramon Casas descobreix el monestir, la seva mare té interessos econòmics en la fàbrica i, finalment al 1907, decideix comprar el monestir.
En Casas ja és un artista consagrat.
Comença una nova restauració del monestir tot adequant-lo a la vida d’una família. La mare de Ramon Casas mort al 1910 i Ramon encarrega a un amic seu, Josep Puig i Cadafalch, la direcció de la restauració.

Aquesta intenta preservar la puresa de l’arquitectura romànica, així suprimeix la sagristia renaixentista i enderroca alguns edificis.

A l’any 2000 la Fundació Caixa de Manresa formalitza la compra del monestir als descendents de la família del pintor.
Tot inaugurant-se la rehabilitació a 12 de novembre de 2007, ha nascut Món Sant Benet.

Món Sant Benet

Podeu veure les fotos de la trobada clicant la imatge

Del claustre s’han conservat els 64 capitells que han estat netejats. El refetó va ser derruït per Puig i Cadafalch i sols es conserva una pica, a cel obert. Això fa que els capitells del costat del refetó, que no tenen protecció, siguin els més malmesos.

Un dels capitells més antics, SX, ens mostra un pantocrator per la part de dins, simbolitzant l’esforç en la recerca de Déu.

Un dels monjos més coneguts del monestir fou el pare Maur Ametller (Palafrugell, 1749 - Sant Benet de Bages, 1833), músic i inventor. Inventà algunes màquines hidràuliques, estris pel camp i un instrument musical anomenat velacordi.

Altres cròniques de la visita a:
El cafè de nit
Cuinar és generós
CocinArte
La menta fresca