"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Tan bonica..ella!
Com sempre unes fotos magnifiques.
Molt maco, el combinat barceloní, Sara Maria.
D'això... no aconsegueixo veure què és el que surt a l'última foto, de tons blavosos. És el dins d'un autobús, això??
Siii, asseguda al darrera amb la càmera a la falda, enfocant a la porta, els tubs que fan que s'obri. Em va agradar la forma que fan.
Molt maques. Jo també m'he estat trencant les banyes pensant què podia ser exactament l'últimafoto i jo hauria apostat pel metro, però no m'acabava de quadrar.
Hi ha una foto on es veu molta gent i no és freqüent veure molta gent a Barcelona de nit, oi? (bé, tret de si vas a la porta d'una discoteca o bar de moda, clar) :)
Publica un comentari a l'entrada