"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dijous, 9 d’octubre del 2008
Granada
Abu 'Abd Allah Muhammad (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei de Granada amb el nom de Muhammad XII, pertanyent a la dinastia nazarí o nasrí. Havia nascut a l’Alhambra.
Amb la pèrdua de Granada, presa pels Reis Catòlics, el 2 de gener de 1492, tot marxant de la ciutat camí de Las Alpujarras, diu la llegenda que tot girant el cap per veure per darrer cop la seva ciutat va plorar. La seva mare, la sultana Aixa li va retreure tot dient: “no ploris com una dona allò que no vas saber defensar com un home”. El lloc des on va fer l’ultima mirada a Granada ara es diu El Suspiro del Moro.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Frase que sempre sortia a historia quand jo estudiava.
Sense cap dubte, la capital andalusa que més me va agradar..
Sara,
M'he estat mirant i remirant les fotos dels 5 o 6 posts que tens de Granada i Baeza i em semblen magnífiques. Rapidament és detecta la diferència entre un bon fotògraf/a d'un/a que només fa fotos, i és que el primer sap captar els detalls que no formen part del típic atractiu turístic (per ex.els gafitis). Per cert, les fotos en blanc i negre són digitals o de laboratori?.
Una abraçada i fins divendres.
Josep, són digitals, amb el PhotoShop les he passat a blanc i negre.
Publica un comentari a l'entrada