Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Barcelona, en caiguda lliure

Tot va començar a partir d’un comentari a un post del Ferran. No sabem si aquest és el primer post "en cadena" de la catosfera. En qualsevol cas, al Ferran i a mi ens va semblar interessant col•laborar per tractar un tema d'interès comú, fer-ne un post il•lustrat amb fotografies i penjar-lo simultàniament als blogs respectius. Aquí teniu, doncs, el resultat d'aquesta "col•laboració 2.0", entre dos blocàires que s'han conegut a través d'aquest mitjà. Qui sap si el resultat animarà altres blocàires de la catosfera a dur a terme col•laboracions similars!



Barcelona és una ciutat de moda. Visitis el país que visitis, quan un diu que és de Barcelona és gairebé segur que, a canvi, rebrà del seu interlocutor un ampli somriure i un comentari del tipus: “Quina sort, quina ciutat més (posi’s l’adjectiu que es consideri més addient)!”. Això és així des d’aquell estiu de fa 16 anys, quan els Jocs Olímpics van posar la capital catalana en el mapa i la van catapultar a l’Olimp del turisme.
Però això del turisme, ai las!, té dues cares. La bonica ve de la mà de Gaudí i la fabulosa arquitectura modernista; de la mà del mar, del Tibidado, amb les seves vistes espectaculars sobre la ciutat; de la mà també de la gastronomia i, fins i tot, de la mà de Montserrat, la Costa Brava o, també, Port Aventura.
Aquesta cara és la que veuen els turistes, els “visitants” que, amb més o menys calers a la butxaca, es llencen als carrers de la ciutat i del país a la cerca de sol, bon menjar, sol, festa nocturna, sexe, cultura (sí, alguns també cultura) i, no sé si ho hem dit, sol.



L’altra cara, però... l’altra cara és la fotuda! És la que la majoria de turistes no veuen. I als qui la veuen se’ls en fot, perquè ells passaran a Barcelona només uns dies i després se’n tornaran a casa. Aquesta és la cara, per desgràcia, amb què els barcelonins hem de conviure dia sí, dia també, i és lletja a matar. I pudent. És la cara dels pixats: contenidors (pobres treballadors de BCNeta!), parets, places, gespa i, en definitiva, qualsevol lloc susceptible de ser pixat (o cagat, que de tot es veu), ho és. És també la cara de l’alcohol i les ampolles, de la brutícia en general. Per no parlar de la cara de la massificació, d’uns carrers, especialment al Gòtic, que es fan difícils de travessar de tantes persones com acullen, una amalgama humana formada per guiris distrets, autòctons agobiats, carteristes per als quals l’agost té 365 dies i, per suposat, trilers, putes, guiris borratxos, autòctons borratxos, camells de dues potes i tota una fauna que, sense dubte, faria les delícies de qualsevol veterinari.
Mentre això passa als carrers, a les vies que cada dia travessa la gent real, en els despatxos de la Casa Gran el partit que governa (?) la ciutat des de fa 30 anys s’esprem el cervell per idear una ciutat encara més chahi-piruli, més guay del Paraguai que atraigui encara més turistes, amb peles o sense, que això és el de menys. Una de les últimes idees genials de l’alcalde i el seu equip ha estat posar en marxa una campanya, “Visc(a) Barcelona”, per recordar a tots els barcelonins (el 99% dels guiris no entenen el missatge) que som això, chachi-pirulis i guays del Paraguai i que tenim una sort que no ens mereixem, de ser governats per gent tan molona com ells.



Fa un parell de setmanes, caminant pel Raval després de mesos de no fer-ho (en Ferran), vaig al•lucinar al veure en què s’ha convertit aquella zona. La quadrícula formada pels carrers Robador, Sant Pau, Sant Rafel i la pròpia Rambla del Raval és territori comanxe total. Fa l’efecte que tota la immigració que arriba a la ciutat s’estableix en aquells quatre carrers i, a més, en un passeig de 15 minuts un es creua, a plena llum del dia, amb prostitutes, macarres i borratxos en proporcions iguals. De seguida em va venir al cap la Banlieu parisenca, aquella mateixa Banlieu que, de tant en tant, els seus habitants a l’atur, exclosos, putejats i sense expectatives de millora, fan saltar pels àires a cop de cotxe cremat i vidres rebentats.
“Visc(a) Barcelona”. Sí, visc(a), visc(a) amb el permís dels pixums, les caques (i no només de gossos), les massificacions, els pèssims serveis (què els passa a tants cambrers de Barcelona, que tracten els clients com si fossin criminals?), els macarres, les putes... I visc(a) mentre no ens arribi la versió autòctona de la Banlieu. Però és clar, quan això passi el Sr. Hereu serà un exalcalde content d’aparèixer a les pàgines de la història d’aquesta ciutat, en la llista d’exalcaldes gloriosos al costat de Joan Clos.
PS: Queden moltes, moltíssimes coses per dir. Per això les vostres opinions matitzadores, correctores, acordants o discordants seran molt interessants!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Sara.

Llevamos mucho tiempo sin hablar pero estoy seguro de que te va muy bien, siempre viajando, fotografiando, creando...

Tan solo quería decirte que el diseño y los colores del blog antes me gustaban más. Quizás este nuevo formato sea un poco más impersonal y frío. Pero ojo, es tan solo una apreciación personal.

Tus fotos como siempre geniales, sobre todo aquellas que te hacen pensar mucho y mirarlas una y otra vez para llegar a entender qué querías decir con ellas.

Besos mil.

Marcos Marrero

esther ha dit...

Hola Sara,
No em coneixes però això d'Internet té aquestes avantatges.
He arribat al teu blog a traves d'un comentari teu a la pàgina del nostre amic comú Marcos Marrero.
Només dir-te que m'ha encantat la crítica que fas de casa nostra. No sempre es poden tancar els ulls i mirar cap a un altre costat.
Tornaré a visitar-lo de tant en tant.
Salutacions
Esther

Sara Maria ha dit...

Hola Marcos, cuanto tiempo. El disseño frío era lo que buscaba, però el amarillo no me gustaba del todo... Lo he cambiado.

Benvinguda Esther!

Striper ha dit...

Es una gean ciutat i en ella es reflexa a lo gran la societat.

enric ha dit...

Estic d’acord totalment en aquesta descripció de la Barcelona del barri gòtic, el raval i alguns punts d’edificis modernistes.
Encara que també us haig de dir que Barcelona mai s’ha caracteritzat per ser una ciutat neta. Els barris de carrers estrets sempre han fet pudor a claveguera, pixats i escombraries.
Però existeix l’altra Barcelona, la dels barris, tant els guais com el perifèrics, la de l’eixampla...
Malgrat tot, la sortida a mar que es va aconseguir des de la consecució dels jocs és un dels millors aspectes a tenir en compte que han millorat la vida a la ciutat comtal.
Una altre cosa són els gratacels que estan proliferant a la zona de llevant de la ciutat.
Total que Barcelona no només és la dels turistes. I que consti que em sap greu en el que s’ha convertit les rambles, el gòtic, etc.

Sara Maria ha dit...

Publico també aquí el text dels comentaris que he fet al bloc del Ferran:
"Doncs jo he conegut altres moltes ciutats, i la veritat és que la degradació que ha patit els últims anys Barcelona no l'he vist en cap altre gran ciutat. El nostre ajuntament l'ha venut als turistes amb el lema "aqui pots fer el que vulguis", "la gran botiga del món"... I s'ha oblidat de que aquí hi viu gent, molts han marxat tot ajudats pels preus de la vivenda. Ara ho volen arreglar amb el "visc-a Barcelona" més aviat un sobrevisc."
"No cal recordar el "Barcelona cara bonica", que si, li va posa la cara bonica. Però a dins les cases viviem sense aigua corrent, i alguns encara amb comuna i fossa sèptica... Sols va servir per apujar els preus dels lloguer i fer fora la gent gran que no podia pagar-los."

nur ha dit...

Subscric les vostres opinions i us felicito per la magnífica col·laboració 2.0: les fotos sempre precioses de la Sara Maria i els comentaris de tots dos sobre la ciutat que jo vaig abandonar ja fa 12 anys, però que és la MEVA i que trepitjo gairebé a diari.

Ostres, jo espero que aquest no fos el primer post a dos mans a la catosfera. Si no, no anem bé en el tema web 2.0, eh? Un dels grans quès del 2.0 és precisament l'aspecte col·laboratiu que permeten aquestes eines :)

En tot cas, un magnífic post, tal com m'esperava. Enhorabona, nois!

Assumpta ha dit...

Eps!!! He entrat a felicitar-vos al blog d'en Ferran i quan he entrat aqui buscava les opinions a la part inferior i no les veia...

Ara he tornat i veig que les tens a la part superior :-))

Doncs això, que Felicitats a tots dos per el treball conjunt i tant de bo denúncies com la vostra serveixin d'alguna cosa!!

Ferran ha dit...

Sara Maria, està clar que el tema genera controvèrsia. Com et comentava ahir o aquest matí per mail, ens hem deixat coses i podriem haver estat molt més incissius, encara. Però si més no, el que expliquem en el post és ben real, per desgràcia...

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...