"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dijous, 2 d’octubre del 2008
Granada
A la fi arribem a Granada, en penjaré uns quants post, val la pena. Especialment de l’Alhambra, extraordinària. I per començar, una cançó.
Granada
Granada, tierra soñada por mí
mi cantar se vuelve gitano cuando es para tí
mi cantar hecho de fantasía
mi cantar flor de melancolía
que yo te vengo a dar.
Granada,
tierra ensangrentada
en tardes de toros.
Mujer que conserva el embrujo
de los ojos moros;
te sueño rebelde y gitana
cubierta de flores
y beso tu boca de grana
jugosa manzana
que me habla de amores.
Granada manola,
cantada en coplas preciosas
no tengo otra cosa que darte
que un ramo de rosas,
de rosas de suave fragancia
que le dieran marco a la Virgen Morena.
Granada,
tu tierra está llena
de lindas mujeres
de sangre y de sol.
(Del compositor mexicà Agustín Lara, escrita al 1932 per al “Tenor de les Amèriques” Pedro Vargas.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
A mi m'agrada molt Granada.
Publica un comentari a l'entrada