En ple Albaicín, el mirador de Sant Nicolás és un dels llocs més bonics de la ciutat degut a la vista que te de l’Alhambra.
Quan els cristians conqueriren la ciutat de Baeza, a principis del segle XIII, els seus habitant fugiren cap el sud, cap a les afores de la ciutat granadina. La nova barriada l’anomenaren al-bayazzin “lloc de la gent de Baeza”. Amb el pas del temps també la resta de la muntanya va ser coneguda per aquest nom.
Format per un laberint de carrerons, amb cases més petites que no pas las que s’acostumaven a construir a Castella. Un cop els moros van fugir, els cristians adinerats hi varen fer construir petits palaus a l’estil de l’Alhambra, amb jardins que rodegen una font central.
Al 2003 s’hi va inaugurar la Mesquita Major de Granada.
3 comentaris:
Conec força aquestes terras tinc arrels maternas.
Precioses totes les fotos del viatge. Aquestes de Granada, impressionants! No sabia això de l'Albaicín que expliques. Ben interessant. Salutacions
Sara Maria,
Granada és una ciutat encantadora, però l'Albaicin és el "no va més".
Pels que ens agrada la fotografia, es un lloc únic, t'hi pots passar hores i hores i no ho deixaries mai.
Publica un comentari a l'entrada