"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
diumenge, 23 de setembre del 2007
La Mercè
La nit del 24 d’Octubre de l’any 1.218 va baixar la Mare de Déu en persona a Barcelona i es va presentar a tres personalitats de la política catalana que es trobaven en el Palau Reial, el Rei Jaume I el Conqueridor, el conseller Sant Pere Nolasc, i el canonge de la Seu Sant Ramon de Penyafort. Els va demanar que creessin un orde de cavalleria dedicada a salvar cristians empresonats pels sarraïns
La imatge de Nostra Senyora de la Mercè es diu així perquè Jaume I li va posar aquest nom “Mercè” perquè va tenir la “mercè” de visitar-lo. I l’Ordre, els Mercedaris.
Segles més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. Fins aleshores ho havia estat Santa Eul·làlia.
El Papa, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.
Després que el Papa Pius IX declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre.
La Mercè va prendre volada l’any 1902, quan se celebrà una Festa Major que es convertí en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya. De tota manera, la història de la Mercè patiria molts alts i baixos que s’estengueren després de la guerra civil i els anys del franquisme.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No coneixia gens la història de la patrona! Aquest any em perdo les festes, però... et faig una confessió? M'és igual! :-)
Jo més que no perdre-me-les... Les pateixo!!! Visc a Ciutat Vella!! Marxo quan puc per no patir-les.
Publica un comentari a l'entrada