"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dilluns, 9 d’octubre del 2006
Poms canaris
En homenatge a uns bons amics canaris uns quants poms de cases canàries, unes illes amb una llum extraordinària per la fotografia. Des d’aquí una molt forta abraçada a les illes.
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Preciosas fotos (un tanto surrealistas los pomos en forma de ojo, se diría dignos de Buñuel, o mejor: de Óscar Domínguez, que es paisano nuestro).
A priori uno no las identificaría con Canarias, pero es que no sólo la naturaleza es digna de ser fotografiada. Tú lo sabes bien.
Dile a todo el mundo que esas puertas están cerradas sólo en apariencia: la verdad es que están siempre abiertas para el que viene de fuera.
Besos de este tinerfeño -con algo de catalán- que espera verte pronto.
1 comentari:
Preciosas fotos (un tanto surrealistas los pomos en forma de ojo, se diría dignos de Buñuel, o mejor: de Óscar Domínguez, que es paisano nuestro).
A priori uno no las identificaría con Canarias, pero es que no sólo la naturaleza es digna de ser fotografiada. Tú lo sabes bien.
Dile a todo el mundo que esas puertas están cerradas sólo en apariencia: la verdad es que están siempre abiertas para el que viene de fuera.
Besos de este tinerfeño -con algo de catalán- que espera verte pronto.
Tomás.
Publica un comentari a l'entrada