"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Preciosas fotos (un tanto surrealistas los pomos en forma de ojo, se diría dignos de Buñuel, o mejor: de Óscar Domínguez, que es paisano nuestro).
A priori uno no las identificaría con Canarias, pero es que no sólo la naturaleza es digna de ser fotografiada. Tú lo sabes bien.
Dile a todo el mundo que esas puertas están cerradas sólo en apariencia: la verdad es que están siempre abiertas para el que viene de fuera.
Besos de este tinerfeño -con algo de catalán- que espera verte pronto.
Tomás.
Publica un comentari a l'entrada