"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dissabte, 7 d’octubre del 2006
Endarreriments: París
Amb la neboda gran varem anar a París l’any passat. És la meva fillola i va ser una molt bona experiència, per això aquest any l’he repetit amb la segona.
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Per a mi (la nevoda gran)tambe va ser una bona experiencia ke espero repetir jejejejeje Un peto a la meva tieta jove bonica i boja!!!!
1 comentari:
Per a mi (la nevoda gran)tambe va ser una bona experiencia ke espero repetir jejejejeje
Un peto a la meva tieta jove bonica i boja!!!!
Anna
PD: no men fotu de tu...tieta!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada