"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Quina preciositat de fotos!!!! Què estrany que neve a Barcelona, ran de mar, no?
A l'any que vaig nèixer jo, el 62, encara va ser més gran... La gent baixava esquiant Passeig de Gràcia avall. I recordo cap els 80... i escacs, quan estava estudiant, una altra, més o menys com aquesta...
Unes imatges pels nostres arxius històrics, que això no ho veiem cada dia!!!! Jo he disfrutat com una nena petita!
:-D
Sara,
Jo recordo la nevada del 62. Era al llit amb grip (crec que era per Nadal o Sant Esteve). La d'ìnici dels 80 també la recordo, com tu dius, similar a aquesta. Com sempre companya, un magnífic reportatge.
Publica un comentari a l'entrada