"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
A l'any que vaig nèixer jo, el 62, encara va ser més gran... La gent baixava esquiant Passeig de Gràcia avall. I recordo cap els 80... i escacs, quan estava estudiant, una altra, més o menys com aquesta...
Sara, Jo recordo la nevada del 62. Era al llit amb grip (crec que era per Nadal o Sant Esteve). La d'ìnici dels 80 també la recordo, com tu dius, similar a aquesta. Com sempre companya, un magnífic reportatge.
4 comentaris:
Quina preciositat de fotos!!!! Què estrany que neve a Barcelona, ran de mar, no?
A l'any que vaig nèixer jo, el 62, encara va ser més gran... La gent baixava esquiant Passeig de Gràcia avall. I recordo cap els 80... i escacs, quan estava estudiant, una altra, més o menys com aquesta...
Unes imatges pels nostres arxius històrics, que això no ho veiem cada dia!!!! Jo he disfrutat com una nena petita!
:-D
Sara,
Jo recordo la nevada del 62. Era al llit amb grip (crec que era per Nadal o Sant Esteve). La d'ìnici dels 80 també la recordo, com tu dius, similar a aquesta. Com sempre companya, un magnífic reportatge.
Publica un comentari a l'entrada