"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
L' any que vaig estudiar als Jesuïtes de Balmes , al acabar les classes em permetia el luxe de baixar a peu tota la Rambla , rambla abaix , per anar a agafar el metro a Colom . Parlo, ara deu der una quinze anys , més o menys . Crec que va ser cap l' any 92. M' agradava baixar les Rambles a peu , tot era tant ple de vida . Jo en aquella època descobria Barcelona . Ara fa anys que no ho he fet .
Josep, ben diferents són ara. El nostre ajuntament a venut, i ven cada dia, la ciutat als turistes. Ja no s'hi pot passejar!! Les fotos són fetes un diumenge a les 9 del matí!
Corregeixo una cosa . Estudiava als jesuïtes del carrer Casp , no de Balmes . No se si va ser el millor any de la meva vida , però si que va ser capdal . Bona part de la meva vida darrera no s' explicaria si no hagués estat aquell any estudiant el màster a Barcelona ciutat . Entre altres persones , et vaig conèixer a tu , Sareta .
5 comentaris:
Un espai conegut , pero que sempre agrada recorrer.
L' any que vaig estudiar als Jesuïtes de Balmes , al acabar les classes em permetia el luxe de baixar a peu tota la Rambla , rambla abaix , per anar a agafar el metro a Colom . Parlo, ara deu der una quinze anys , més o menys . Crec que va ser cap l' any 92.
M' agradava baixar les Rambles a peu , tot era tant ple de vida . Jo en aquella època descobria Barcelona . Ara fa anys que no ho he fet .
Josep, ben diferents són ara. El nostre ajuntament a venut, i ven cada dia, la ciutat als turistes. Ja no s'hi pot passejar!! Les fotos són fetes un diumenge a les 9 del matí!
Corregeixo una cosa . Estudiava als jesuïtes del carrer Casp , no de Balmes .
No se si va ser el millor any de la meva vida , però si que va ser capdal . Bona part de la meva vida darrera no s' explicaria si no hagués estat aquell any estudiant el màster a Barcelona ciutat . Entre altres persones , et vaig conèixer a tu , Sareta .
Hhhahaaaa... T'he conegut pel Sareta!!! Hhahahaa... Petons Josep!
Publica un comentari a l'entrada