"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
5 comentaris:
Un espai conegut , pero que sempre agrada recorrer.
L' any que vaig estudiar als Jesuïtes de Balmes , al acabar les classes em permetia el luxe de baixar a peu tota la Rambla , rambla abaix , per anar a agafar el metro a Colom . Parlo, ara deu der una quinze anys , més o menys . Crec que va ser cap l' any 92.
M' agradava baixar les Rambles a peu , tot era tant ple de vida . Jo en aquella època descobria Barcelona . Ara fa anys que no ho he fet .
Josep, ben diferents són ara. El nostre ajuntament a venut, i ven cada dia, la ciutat als turistes. Ja no s'hi pot passejar!! Les fotos són fetes un diumenge a les 9 del matí!
Corregeixo una cosa . Estudiava als jesuïtes del carrer Casp , no de Balmes .
No se si va ser el millor any de la meva vida , però si que va ser capdal . Bona part de la meva vida darrera no s' explicaria si no hagués estat aquell any estudiant el màster a Barcelona ciutat . Entre altres persones , et vaig conèixer a tu , Sareta .
Hhhahaaaa... T'he conegut pel Sareta!!! Hhahahaa... Petons Josep!
Publica un comentari a l'entrada