La immigració pel Canvi a Catalunya

Dilluns passat vaig anar a la conferència que Àngel Colom va fer al paranimf de la Universitat de Barcelona. Ben acompanyat per altres membres de CDC com Felip Puig, Xavier Trias, asseguts al seu costat, i Francesc Homs, David Madí, entre d’altres, asseguts entre el públic, va parlar de la seva manera de veure la immigració i la integració dins Catalunya.

Des del seu retorn a Catalunya, després del seu pas pel Marroc on va fer una molt bona feina, ha esdevingut un dels motors de Nous Catalans, un espai d’integració emmarcat dins la Casa Gran del Catalanisme.

Després de les salutacions del Felip Puig i del Xavier Trias, l’Àngel ens va mostrar una visió adulta, responsable, amb inquietuds i lluitadora, de la immigració.
Visió molt allunyada de la que a voltes ens donen organitzacions com SOS Racisme, que sols ens parlen dels drets dels “pobres” immigrants i no ens parlen dels seus deures. Institucions que els tracten de menors d’edat i amb un proteccionisme denigrant.

Ara fa 29 anys que en aquell mateix marc es va crear la Crida per la Solidaritat, una crida contra la dictadura, un esforç demanat als polítics, un esforç unitari. Ara, diu, cal un altre esforç, també unitari.

Mil tres-cents ciutadans d’arreu han arribat a Catalunya en els últims deu anys. Han arribat molts en poc temps i això ha generat pors que generen desconcert. Cal informació, formació, diàleg. Cal que l’immigrant s’expliqui, que és, que vol ser, i els d’aquí cal que s’acostin a escoltar.
La immigració en si no és problema, està feta de persones; pot generar problemes, això sí, especialment quan s’afronta amb els mateixos recursos que ara fa deu anys.

Tot valorant l’amor que el nouvingut té pel seu país, la seva llengua, els seus, l'Àngel parla de l’amor que tenim aquí per la nostra llengua i els valors de la nostra cultura. Catalunya és democràtica, va tenir el Parlament més antic d’Europa, tal com deia Pau Casals davant l’ONU en el vídeo, projectat en una gran pantalla que rebia als assistents al paranimf; Catalunya creu en la igualtat entre gèneres, defensa els drets humans, la laïcitat, sense invasió de l’espai públic per la religió, el valor de la pau... Aquest son valors que l’immigrant ha de defensar com a seus i respectar.

La por principal és la identitat; cal fer un nou debat sobre la identitat. Què és Catalunya avui? No és un procés fàcil, cal seny per superar els entrebancs i les espines que podem anar-nos trobant.

L'Àngel va presentar algunes propostes força interessants, entre elles la integració dels nous associacionismes en els vells associacionismes existents ja aquí a Catalunya. Tenint en compte que la segona religió més nombrosa ara aquí és la musulmana, proposa la creació d’un nou Consell Català de Culte Musulmà, democràtic i amb presència de la dona que substitueixi l’actual Consell Cultural Islàmic de Catalunya, que ha quedat petit, centralitzat a Barcelona i que no arriba als pobles més allunyats. També la creació d’una Escola de professionals de la immigració vinculada al fet català, un millor ensenyament del català, una eliminació dels ghettos existents amb una bona actuació urbanística...

I finalment fa una crida unitària: s’acosten temps de canvi a Catalunya, s’està treballant per aquest canvi i això també ha d’interpel•lar als nous catalans. Junts, tots nosaltres els catalans, hem de ser actors d’aquest canvi.