"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimarts, 19 de maig del 2009
Gibbs
Us presento al Gibbs (es pronuncia Guibs), és el beagle que la tieta, jo, regala als seus tres nebots quan acabin els exàmens. No tindràn cap més regal en un any, però com podeu veure, val la pena doncs és una monada!
Estan tant emocionats que el dissabte varem anar a casa al criador, a Camarles, per conèixer-lo. En Gibs és un beagle amb denominació de la Vall de Fullola.
Malgrat que la majoria de beagles són tricolors, alguns com en Gibs, i la seva mare (a la foto mirant la càmera) són bicolors. Va néixer el 5 d’abril, quan l’anem a buscar tindrà dos mesos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No sóc gossera però tampoc els faria cap mal i veure aquest dolç animal fotografiat per tu ha estat un plaer.
Els nebots tindran, de ben segur, un altra record imborrable de la seva tieta.
Es precios...Ja veuras com gaudiras.
Sara.
Que guapoooooooooooo, es una raça que m'encanta. Et parlo d'anys, un dels meus cunyats en tinc nou mes en tenía un que es deia glop i ell era aficionat de pallaso i el feia treballar amb ell.
Son molt llestos.
M'ha fet molta gracia.
El meu cunyat es deia de nom artistic Cantir i el gos glop.
O sigui el glop del cantir.
Que el pugueu veure creixer molt de temps.
Petonets
Jo, la benvolguda i estimada germana de la Sara M., és a dir mare de les tres criatures estic, de moment, molt contenta de tenir en Gibbs. Ja us ho explicarè d'aquí un temps ...
Una monada :-)
Preciós!!! M'ha agradat molt. ;D
Publica un comentari a l'entrada