|
| Brusel·les per l'autodeterminació |
En primer lloc pensava que seríem quatre gats, hivern, crisi, prou lluny per no anar-hi sols per un dia. Jo mateixa, si no hi haguéssim pogut anar abans, gràcies a què ens allotjàvem a casa el cosí del Joan, l’Andreu (des d’aquí, un cop més, molt agraïda), i per què varem trobar un bitllet d’avió a baix preu, no hi hagués anat.
Vist els impediments per anar a la manifestació, he de dir que ens va sorprendre la quantitat de gent que ens hi varem reunir. No érem els 10 mil de la fita, però després de anar una mica amunt i avall de la manifestació, tampoc els 3000 que diu la policia belga. Varem calcular que entre 4 i 5 mil persones, de totes les edats i de tots els països catalans.
Un ambient festiu, amb ganes de lluitar i fer-se sentir, de posar-se dempeus “Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara” com diu el poeta, pacíficament però amb determinació.
És una llàstima que els mitjans de comunicació, i el nostre govern (tots els membres del mateix), no hagin donat cobertura i suport a l’acte. Són uns venuts al govern d’España.
Algun que altre mitjà, però, com el cas de Ràdio Arenys, fins i tot va fer connexió directe amb la manifestació, tot entrevistant a diversos personatges presents en la mateixa.
No sé si servirà d’alguna cosa la manifestació, bé, si, d’una cosa servirà malgrat tot, no podran dir que no ho sabien, hem cridat i molt i ens han sentit... Ara caldrà que ens escoltin.
Personalment encara una cosa més, gràcies això vaig poder conèixer a l’Andreu, un magnífic amfitrió i una persona molt interessant, fàcil d’escoltar i a qui li demanaries que expliqués més coses. Corresponsal a Brussel•les d’un diari espanyol força important, té una gran capacitat de recollir i connectar informació. Una riquesa poder gaudir, malgrat el cansament que dúiem, de les sobretaules amb ell.
Reportatge: VilawebTV.
3 comentaris:
Una nacio un estat.
Jo crec que sí és important, aquesta mani. Hi ha hagut ressó a premsa internacional, i les institucions europees l'han viscuda de primera mà. Sí, sí que és important.
Hola Sara Maria.
Gràcies per la teva vista a l'espai del David, i per regalar-me unes paraules. Sempre em van bé, i em donen una estoneta de consol. Rebo la teva abraçada.
I aprofito per felicitar-te per haver anat a Brusel.les. Confesso que m'ho van proposar però ara em costa molt implicar-me. Sort que n'hi ha d'altres com tu que sí que seguiu vetllant per la nostra cultura i el nostre país, en clara situació de desprotecció.
Publica un comentari a l'entrada