"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dilluns, 16 de març del 2009
XOCOLATA
Xocolata, xocolate, xocolat o xacolata, basat en el cacau és l’aliment més conegut en el món.
Dues teories donen origen Mexicà al mot: del nàhuatl (centre de Mèxic) on xococ significa "agre" o xocolia, "acidar", junt amb la terminació átl, "aigua"; i de la llengua maia (sud-est de Mèxic) on chololhaa significa "líquid" o "beguda calenta".
De mans de Colom els arriben grans de cacau als Reis Catòlics, però no serà fins l’època de la nova Espanya que no es coneix l’ús que en fan els indígenes en forma de beguda.
Així, uns frares establerts a Mèxic envien a Barcelona un carregament de cacau juntament amb la fórmula per la seva elaboració. Enviats al Monestir de Pedra els frares en comencen a preparar i a consumir en èpoques d’abstinència, tot considerant que el seu consum no trencava el dejuni i passant a ser la beguda preferida durant la quaresma pel seu valor nutritiu.
Passa a ser la beguda oficial dels reis i la cort espanyola, i d’allí passa a Europa. Començant-ne el cultiu a diverses colònies de països europeus (Martinica, Madagascar, Congo, Índia, Camerun, Ceilan i Brasil).
Al 1828 es patenta el mètode per a extreure el greix dels grans de cacau i obtenir cacau en pols i grassa de cacau. Gràcies això és possible fabricar les modernes rajoles de xocolata.
I és en 1879, quan el suís Rodolphe Lindt, desenvolupa el procés que permet donar a la xocolata el delicat sabor i fina textura que ara coneixem.
(Dades extretes de la viquipèdia)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ostres jo aqui molt aprop tinc el Enric Rovira , que fa uns bombonets que uff, t'explico els fa amb cansalada, blat de moro, pegadolça, ... continuo una tentació per l'anima i l'estomac , ptons gens mandrosos i que tinguis un bon dia.
Com ja et deus pensar, aquest post... M'AGRADA MOOOOOOOLT!!!!
Per cert, hi ha una forma valenciana ben antiga d'anomenar el xocolate: "xicolate". Besades.
Ai, Sara Maria, que toques un tema "sensible". Alguns no fumem, (gairebé) no prenem alcohol i no anem amb dones :-), però tenim el vici de la xocolata. No sé què és pitjor, com a mínim pel fetge!
Publica un comentari a l'entrada