"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dijous, 11 de desembre del 2008
Sant Miquel del Fai
L’església de Sant Miquel, construïda dins la balma, ha estat la mateixa des del 997. Conté tres capelles laterals on s’allotjaven els antics altars laterals. El sostre i part del paviment són de roca natural.
Al presbiteri una volta recoberta i protegida per arcades ogivals amb una clau de volta central.
Aquesta església és la més important amb aquestes característiques i més ben conservada del país.
Una curiositat: Tradicionalment, ha estat la frontera dels bisbats de Barcelona i de Vic, així com la dels antics comtats de Barcelona i Osona. El límit passava per la balma dins la qual s’amaga el temple Sant Miquel, límit que encara perdura amb els termes municipals de Bigues i Riells i Sant Quirze de Safaja. Es tracta d’un límit tan i tan fi que es va arribar a l’extrem que els altars no s’arrambaven a la paret per què no canviessin de demarcació. Això va provocar que a l’any 1957, per solucionar aquest conflicte, tant l’antic priorat com la parròquia de Riells passessin a formar part del Bisbat de Vic. (Extret de: http://www.telefonica.net/web2/chuy/berti/llocs/fai.html).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Lo dels bisbats no ho sabia.
Publica un comentari a l'entrada