L’església de Sant Miquel, construïda dins la balma, ha estat la mateixa des del 997. Conté tres capelles laterals on s’allotjaven els antics altars laterals. El sostre i part del paviment són de roca natural.
Al presbiteri una volta recoberta i protegida per arcades ogivals amb una clau de volta central.
Aquesta església és la més important amb aquestes característiques i més ben conservada del país.
Una curiositat: Tradicionalment, ha estat la frontera dels bisbats de Barcelona i de Vic, així com la dels antics comtats de Barcelona i Osona. El límit passava per la balma dins la qual s’amaga el temple Sant Miquel, límit que encara perdura amb els termes municipals de Bigues i Riells i Sant Quirze de Safaja. Es tracta d’un límit tan i tan fi que es va arribar a l’extrem que els altars no s’arrambaven a la paret per què no canviessin de demarcació. Això va provocar que a l’any 1957, per solucionar aquest conflicte, tant l’antic priorat com la parròquia de Riells passessin a formar part del Bisbat de Vic. (Extret de: http://www.telefonica.net/web2/chuy/berti/llocs/fai.html).
1 comentari:
Lo dels bisbats no ho sabia.
Publica un comentari a l'entrada