"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimarts, 9 de desembre del 2008
Sant Miquel del Fai
Com diuen a l’espai natural de Sant Miquel del Fai, és aquí on l'aigua, la natura i la roca es combinen amb l'arquitectura medieval convertint-se en els ingredients màgics d'un indret privilegiat.
L’aigua, els rius Rossinyol i Tenes, i la seva acció sobre les roques configuren aquest paisatge singular. També l’aigua de la pluja i del desglaç.
Murs rectes trencats per una profunda balma que trenca la verticalitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
De petit era un lloc que em facinava es molt sorprenent
Noia, de debò que et felicito: el nostre país té molts espais preciosos, però les teves fotos els fan semblar encara més bonics!
Publica un comentari a l'entrada