"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimarts, 30 de setembre del 2008
Vélez Blanco
El poble s’assenta en el mateix lloc on hi havia una comunitat musulmana al segle XIII, la morería és el nucli més antic de la població que es pot veure al voltant del castell, edificat al lloc on hi havia hagut l’alcassaba (recinte fortificat, a l'interior d'una població emmurallada, per a refugi de la guarnició i dels habitants).
Ja es veuen oliveres... Aviat serà quasi l’únic paisatge que veurem, oliveres, oliveres, oliveres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
La meva mare és d'aquestes terres. Del Chirivel i de María. Per cert, vas estar per la Sierra de María? No té res a veure amb el desert de Tabernes, molt a prop eogràficament. Aquesta serra traspua aigua per tot. Vas veure els dolls d'aigua a la font del poble de Velez Blanco?
Salut
Les oliveres i mes oliveres recordo aquests paissatges.
Hi varem passar tot anant cap a Granada, varem veure els dolls però no varem anar a la serra.
Publica un comentari a l'entrada