"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dilluns, 11 d’agost del 2008
Gàrgoles de Notre Dame
1. Canal sortint per on vessa a distància de la paret l'aigua de pluja caiguda sobre la coberta d'un edifici; cast. gárgola. Apocalíptics animals que semblen despresos d'una gàrgola, Alomar Columna 179.
2. ant. Broc o aixeta d'un bací d'aiguamans; cast. grifo. Dos bacins de dar aygua a mans d'argent..., qui pesen, ço es lo dessus menys de la gàrgola, X marchs tres onzes e dos quarts, e l'altra ab gàrgola pesa X marchs VII onzes, Inv. Anfós V, 171.
3. Forat i grifó per on surt l'aigua de la font pública (Benassal, Rossell); cast. grifo.
4. Cantereta de coll prim i broc (Miravet, Masroig, Mont-roig); cast. cantarilla.
Fon.: gáɾɣulə (or.); gáɾɣolɛ (occ.); gáɾɣola (val.); gáɾɣolə (mall.).
Etim.: derivat del radical garg-, onomatopeia del borbolleig (cf. REW 3685).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Jo aquests dies he fotografiat algunes de curioses.
Sara Maria, em fascinen les gargoles! Quan passejo per barris antics de les nostres ciutats, al costat de palaus i edificis diversos amb aquelles imatges, sovint esfereïdores, em quedo embaladit mirant-me-les. No saps per casualitat amb quina finalitat es posaven, oi? En molts casos no seria, segur, per donar bon rollo: n'hi ha que gairebé fan por! :-)
Ferran, ho he trobat a la wikipèdia:
En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica, son molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres o dimonis. Probablement, teníen la funció simbòlica de protegir el temple i espantar als pecadors. Es varen mantenir, en menor quantitat, en l'arquitectura renaixentista i, fins i tot,en algunes esglésies barroques.
Ei... m'encanten... hi ha una a Notre Dame molt famosa que sembla que estigui pensant..
Fantàstica la inventiva de l’home de donar forma escultòrica fins i tot a les canals de sortida d’aigua de les taulades dels grans edificis. A mi sempre m’han fascinat les gàrgoles, i sempre que en sento parlar recordo molt especialment, pel fet de ser curioses, les d’aquell edifici, Patrimoni de la Humanitat, que es l’esplèndida Llotja de València, que al ser un edifici gòtic civil i no pas religiós, hi ha una gàrgola que representa a una dona en clara posició eròtica tocant-se la vagina, i una altra d’una espècie de dimoni alat amb el penis erecte.
He trobat aquesta adreça on hi ha detallades fotografies de la Llotja valenciana, entre elles aquestes dues i altres gàrgoles, així com escultures plenes de bon humor.
Les teves fotos, com sempre, precioses!
Veig que el "link" no funciona. L'adreça és:
http://flickr.com/photos/marta_gufstasson/sets/72157604207845498/
Ara que hi penso! a Besalú n'ho han també d'interesants..
Enric molt interessants les fotos de l'enllaç, m'han agradat força també els tractaments de color que els hi dona.
Sylvie, Besalú és un dels destins que vull fer amb la càmera nova...
oh, que m'agraden les gàrgoles i sobretot les de Notre Dame. Tinc una foto (en paper) que fa temps que penso que hauria d'escanejar i publicar: quan ho faci t'aviso.
Molt bones fotos, Sara Maria :)
Glad to have made your acquaintance, available information in blog you were very interesting as well as your trip that was very pleasant, many valuable experiences that were obtained by me from your articles, I said thanked you, lots of luck always
http://rajaon.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada