Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dimarts, 5 d’agost de 2008

L’Òpera Garnier i el Café de la Paix





L’Òpera Garnier o Òpera de París va ser construïda per Napoleó III i dissenyada, en estil neo-barroc, per l’arquitecte Charles Garnier. Inaugurada en 1875, va ser anomenada oficialment Acadèmia Nacional de Música – Teatre de l’Òpera. Nom que va conservar fins 1978, que passa dir-se Teatre Nacional de l’Òpera de París.
Al 1989, la Companyia de l’Òpera va traslladar la seva seu al Teatre de la Bastilla i va passar a anomenar-se Palau Garnier, malgrat que popularment continua amb el nom d’Òpera de París.

El Palau i les coves subterrànies foren els escenaris on Leroux va situar l’acció de la novel·la El fantasma de l’Òpera. Lligat a ell hi ha moltes altres històries, la última és que és la seva reproducció es un dels premis que es poden posar a la ciutat del joc de simulació urbana SimCity4.

Al costat de l’Òpera i dissenyat pel mateix arquitecte, hi ha el Café de la Paix. Amb 145 anys d’història hi ha passat personalitats de tot el món, famílies reials, financers, polítics; lloc de reunió d’artistes, literats i músics, Verdi hi va composar les seves àries més sublims.
La seva decoració és sumptuosa, frescos al sostre, escultures de marbre i columnes d’estuc, taules de fusta noble i una luxosa moqueta, li donen un aire majestuós.

7 comentaris:

Striper ha dit...

Una opera amb fantasma inclos.

Sylvie ha dit...

Eiii jo tinc feta per mi la mateixa tercera foto feta des d'un dels passadissos de les galeries Printemps o Lafayette... jeje!

Francesc ha dit...

Quines visions més xules de París que hi has penjat. Per cert, supose que el cafe de la Pau deu ser dels cars, no? Salutacions

Sara Maria ha dit...

Si Sylvie, es feta des del pont que uneix els dos edificies de les Lafayette.
Francesc, una coca-cola a la terrasa de fora (ampolla de vidre) costa 8 euros.

Francesc ha dit...

Ostres!!!

lluís ha dit...

es divertit asseures a les escales de l'opera i veure con el xais turistes surten de l'autocar,fan la foto i tornen a pujar- hi. depresse,depresse.....

Sara Maria ha dit...

Lluís, tinc la foto d'una japonesa que li va fer fer la foto d'ella amb l'escalinata al darrera al seu acompanyant, si no deu, quinze vegades... Mirava la foto i, com que no li agradava, s'hi tornava a posar... Ens varem estar allí mirant quantes vegades es feia la foto i la cara d'ell!!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...