"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
divendres, 29 d’agost del 2008
El llac de Banyoles
Molts autors creien que l’origen de les aigües de l’Estany estava relacionat amb pèrdues dels rius Ter i Fluvià. Els estudis de la segona meitat del segle XX, però, van demostrar que l’Estany s'alimenta de manera subterrània pels aqüífers provinents del nord i l’oest, a la zona de l’Alta Garrotxa (des de Sadernes a Oix).
Des de l’Alta Garrotxa, les aigües es filtren i corren a través d’una suposada xarxa subterrània de canals, coneguda com aqüífer confinat. L’aigua surt llavors a l’exterior a tres nivells diferents i subterranis, formant la coneguda Conca Lacustre.
Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. Totes elles reben un nom particular. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves.
En principi, aquests petits espais tenien una funció purament pràctica per poder-hi pescar. Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca. Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Malgrat tot lo misterios o potser per els seus misteris com la pujada del seu nivell quant hi ha terratremols es precios.
Saps que Banyoles és lloc obligat, per mi, un cop l'any? Bé, vaja, ara, per circumstàncies, això és una mica més complicat; però quan estic basat a Catalunya, no me'l perdo. Serà que l'aigua, en forma de riu, llac o mar, em carrega piles!
No he estat mai a Banyoles. Vistes les fotos, ha de ser un lloc de visita obligada. Salutacions
Precioses fotos, és un indret meravellós que tenim (jo al menys) tan proper que de vegades oblido...
Hi ha un lloc a propet on hi ha un esborancs al bosc que s'ha de visitar...ni recordo el nom, però si el dia que hi vaig anar...
Banyoles és un lloc que recomano a tothom, és perfecte per anar a passar·hi el dia. I... pels més valents, un cop l'any es fa la travessia de Banyoles, 2115m nedant. Qui la fa una vegada... torna a repetir (ho dic per experiència)
Banyoles és una ciutat de PAU, de REFLEXIO.
Convida a retrobar-te.
Els colors de les fulles dels arbres segons el temps? una meravella natural!
No es lluny...
No us perdeu les visites de Sta Maria, de l'ermita del Remei, i on es fan molts cassaments a l'altre costat de la riba del llac...
Publica un comentari a l'entrada