"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimarts, 29 de juliol del 2008
Torre Effeil
Erigida amb motiu de l’Exposició Universal de Paris de 1889, i projectada per l’enginyer Alexandre Gustave Eiffel, fou, en el seu moment, el monument més alt del món amb els seus 300 metres d’altura (324 si es suma l’antena de ràdio de la part superior).
Quan la van construir, aquesta estructura de ferro colat, pesava 7.300 tones; avui en dia es calcula que en pesa 10.000, a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que s’hi han albergat.
Per arribar al cim de la torre calen pujar 1665 graons, malgrat que avui en dia hi ha quatre ascensors que faciliten l’ascensió.
Cada cinc anys, el manteniment de la torre inclou cinquanta tones de pintura anticorrosiva (cal assenyalar que el manteniment és de baix cost).
El color original de l’estructura fou el groc, però també s’ha vist de color marró. Al primer pis hi ha unes consoles on es pot votar el futur color de la torre.
Aquest any, per celebrar la presidència de França a la Unió Europea, la torre es vesteix de blau amb les estrelles cada nit, (el francesos acostumen a tenir bon gust però quan són horteres ho son de debò).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
De blau esta preciosa!!!
La torre Eiffel és tan gran que, quan t'hi acostes, fa feredat. Vaig pujar una vegada al capdamunt i quasi m'agafa un mal del vertigen que tinc. Ufff!
Impressiona, realment, quan ets als seus peus, i tens tota la raó: quan són horteres ho són fins a la "grandeur" :))
Publica un comentari a l'entrada