"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dijous, 3 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ara al estiu las finestres al vepre obertes per que entri el fresquet o millor un fresco.
Quines fotos tan originals! La que més m'ha agradat és la d'aquelles dues finestres crec que renaixentistes on es reflecteix un edifici de color marró clar. Semblava l'espill de l'Alícia en terra de meravelles. Enhorabona.
Anava a fer el mateix comentari que en Francesc!! :-)
(PS: les finestres, a Berlin, ben obertes aquests dos últims dies. Quina calor!)
A miem passa sovint, quan faig fotos a edificis, que molts detalls que em perdo i que la càmera capta, corresponen a finestres (a la part de dintre, a lamateixa finestra o al voltant)
Maques, molt maques les finestres retratades i els reflexos que s'hi veuen en algunes. M'agrada molt aquest efecte de recollir en una sola imatge dos edificis per l'efecte reflex :)
I, sí, les finestres sempre obertes (encara que ens entrin frescos: benvinguts siguin!) :P
Publica un comentari a l'entrada